US2410 - Història de Catalunya I

Xavier Costa Badia

Professor de la Universitat de Barcelona, col·laborador del projecte Catalunya Carolíngia. L’any 2019 va defensar la tesi doctoral Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X), una recerca excel·lent, que l’ha convertit en un dels millors coneixedors de la història de l’Església catalana de l’època carolíngia. Amb Irene Brugués i Coloma Boada ha coordinat el llibre El Monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (887-1017), editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Xavier Costa compagina la investigació documental i la docència a la universitat amb l’arqueologia: ha dirigit campanyes d’excavacions en jaciments de Tremp i Talarn, al Pallars Jussà.

Gaspar Feliu Montfort

Catedràtic jubilat d’història econòmica de la Universitat de Barcelona, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i codirector de la Catalunya Carolíngia, el gran projecte que Ramon d’Abadal va concebre fa cent anys i que té per objectiu l’edició de tots els documents catalans dels segles IX i X. Gaspar Feliu ha publicat molts llibres i articles de pura investigació sobre períodes i temes molt diversos de la història de Catalunya, però sobretot de l’Alta Edat Mitjana, un període que coneix millor que ningú. Una part important de la seva obra dispersa ha estat recollida en el llibre Llarga nit feudal. Ha codirigit l’edició dels documents de l’arxiu comtal dels segles XI i XII, fins l’època de Ramon Berenguer IV, i ha estudiat la Taula de Canvi, el banc públic de Barcelona, que és un dels més antics d’Europa.

Rosa Lluch Bramon

Medievalista, professora de la Universitat de Barcelona des del 2005, experta en història social agrària. És autora d’Els remences. La senyoria de l’Almoina de Girona als segles XIV i XV, publicat l’any 2005, que és el fruit d’una llarga recerca documental en els arxius de l’Església de Girona amb la qual es va doctorar. Amb el precedent llunyà de Jaume Vicens Vives i el més proper del medievalista americà Paul Freedman, Rosa Lluch és avui la millor coneixedora de la història de la pagesia de remença. Cercant els orígens de les servituds dels pagesos catalans, Rosa Lluch ha investigat la revolta del cèlebre magnat Mir Geribert contra el comte Ramon Berenguer I a mitjan segle XI, tema al que dedicarà bona part de la classe d’avui.

Miquel Molist

Catedràtic de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona on coordina el Seminari d’Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient. S’ha centrat en la recerca de l’origen i consolidació de les primeres societats agrícoles de la Mediterrània oriental i de Catalunya, és a dir, del període que anomenen Neolític. Ha dirigit excavacions arqueològiques a Síria, Turquia i Iraq, essent una de les més importants la del jaciment neolític de Tell Halula, a Síria. Ha estat director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i és membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

Marta Prevosti Monclús

Arqueòloga i historiadora especialitzada en l’Antiguitat romana. Ha estat professora de la Universitat de Barcelona, investigadora sènior de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans. És autora de molts llibres i articles preferentment dedicats al l’estudi del poblament rural i la ciutat en època romana. Va dirigir les excavacions de la vil·la romana de Torre Llauder, a Mataró. És coordinadora científica del projecte internacional Tabula Imperii Romani que es proposa desenvolupar una eina interactiva de cartografia de tot l’Imperi romà.

Jordina Sales Carbonell

Historiadora i arqueòloga especialitzada en l’Antiguitat Tardana. La seva recerca i docència a la Universitat de Barcelona se centra en l’estudi de les fonts literàries i arqueològiques de l’arquitectura cristiana a Hispània en la Tardoantiguitat i l’època visigoda. A la Universitat de Barcelona ha impartit classes sobre Arqueologia del primer monacat cristià (segles IV-VII). L’any 2011 la Societat Catalana d’Arqueologia va premiar el seu treball sobre l’arqueologia de les seus episcopals tardoantigues del territori català.

Josep Maria Salrach Marés