24005 - Actualització de continguts curriculars i aspectes practicodidàctics en Geografia i Història

  • Àrea temàtica:

    Ciències socials

  • Modalitat:

    Presencial

  • Nivell:

    Secundària i batxillerat

  • Reconegut:

    R

Professorat:

Frederic Chordà Riollo, Felipe de Vicente Alguero, Jordi Hinojosa Beatobe, Jaume Pinyol Balasch, Josep M. Sánchez Carratalà

Dates:

Del 15 d'octubre de 2022 a l'abril de 2023

 

Dies:

Dissabte

Hores:

De 10.00 a 14:00 h

Total hores:

80

Lloc:

Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

Curs reconegut dins el Pla de Formació del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

Tarifes
Col·legiat/ada:

560,00 €

No col·legiat/ada:

800,00 €

Membres d'altres col·legis professionals o entitats organitzadores:

560,00 €

Part 1. Preparació del desenvolupament del tema

La primera part del curs s'impartirà en format presencial.

Continguts

El curs s’organitza en els blocs temàtics següents:

1. Actualització de continguts de geografia.
2. Actualització de continguts d’història antiga, medieval i moderna.
3. Actualització de continguts d’història contemporània.
4. Actualització de continguts d’història de l’art.

Temari:

1. La concepció de l’espai geogràfic. Corrents actuals del pensament geogràfic.
2. Metodologia del treball geogràfic. Tècniques de treball.
3. La diversitat del medi geogràfic al planeta. La interacció de factors ecogeogràfics.
4. Climes i zones bioclimàtiques. El temps i el clima com a condicionants de les activitats humanes.
5. L’acció humana sobre el medi. Problemàtica actual.
6. La població mundial: models demogràfics i desigualtats espacials.
7. L’espai rural. Activitats agràries: situació i perspectives a Espanya i al món.
8. L’espai i l’activitat industrial. Matèries primeres i fonts d’energia.
9. Les activitats terciàries en les economies desenvolupades.
10. El procés d’urbanització al planeta. Repercussions ambientals i socioeconòmiques.
11. Els països de la Comunitat Europea: aspectes físics, socials i econòmics.
12. La Xina: societat i economia.
13. El Japó i l’àrea del Pacífic: desenvolupament industrial i comercial.
14. L’Àfrica: territori i societats. L’Àfrica mediterrània i l’Àfrica subsahariana: contrastos físics, socioeconòmics i culturals.
15. El Canadà i els Estats Units: aspectes físics i humans.
16. Els països iberoamericans: problemàtica econòmica i social.
17. La península Ibèrica: relleu, clima i vegetació. Diversitat regional de l’Espanya peninsular i insular.
18. L’actual ordenació territorial de l’estat espanyol. Arrels històriques.
19. La població espanyola. Comportament demogràfic. Fenòmens migratoris.
20. El coneixement històric. Temps històric i categories temporals. L’historiador i les fonts. Explicació i comprensió en història.
21. Grans línies d’investigació històrica en els segles XIX i XX.
22. Procés d’hominització i cultura material. L’aportació de l’antropologia històrica.
23. Del neolític a les societats urbanes del Pròxim Orient. Fonts arqueològiques.
24. La península Ibèrica fins a la dominació romana.
25. La civilització grecollatina.
26. Orígens i desenvolupament del feudalisme. L’economia senyorial. Debat historiogràfic.
27. Naixement i expansió de l’islam.
28. Al-Andalus: política, societat i cultura.
29. L’expansió dels regnes cristians a la península Ibèrica.
30. La formació de les monarquies feudals a l’Europa Occidental. L’origen dels estats moderns.
31. Els regnes peninsulars en els segles XIV i XV. Conflictes socials. Diversitat cultural.
32. La cultura renaixentista. Els enfrontaments politicoreligiosos del segle XVI.
33. La monarquia hispànica sota els Àustria: aspectes polítics, econòmics i culturals.
34. Conquesta, colonització i administració de l’Amèrica Hispànica del segle XVI al XVIII.
35. El pensament polític modern: de l’humanisme a la Il·lustració.
36. Creixement econòmic, estructures i mentalitats socials a l’Europa del segle XVIII. Les transformacions polítiques a l’Espanya del segle XVIII.
37. El debat historiogràfic sobre la Revolució Francesa.
38. Revolució Industrial i industrialització.
39. La construcció de l’estat liberal i primers intents democratitzadors a l’Espanya del segle XIX.
40. Transformacions agràries i procés d’industrialització a l’Espanya del segle XIX.
41. Nacionalisme i liberalisme a l’Europa del segle XIX.
42. Imperialisme i expansió colonial. Els conflictes internacionals abans del 1914.
43. Pensament polític i econòmic al segle XIX.
44. El procés d’independència de l’Amèrica Llatina.
45. Les transformacions de l’Extrem Orient del 1886 al 1949.
46. ​​Els estats balcànics al segle XX.
47. La Primera Guerra Mundial i les relacions internacionals en el període d’entreguerres. La crisi del 1929.
48. Feixisme i neofeixisme: caràcters i circumstàncies en què es desenvolupen.
49. Espanya: la Segona República i la Guerra Civil.
50. Les revolucions russes: creació, desenvolupament i crisi de la Unió Soviètica. Repercussions internacionals.
51. Repercussions de la Segona Guerra Mundial. Les relacions internacionals després del 1945. La política de blocs. L’ONU.
52. La descolonització d’Àsia i Àfrica: els problemes del Tercer Món.
53. La dictadura franquista: règim polític, evolució social i econòmica.
54. La construcció de la Comunitat Europea.
55. Teoria i funció de l’art. Anàlisi i interpretació de l’obra d’art.
56. L’art clàssic: Grècia i Roma.
57. L’art romànic.
58. L’art islàmic.
59. L’art gòtic.
60. L’art del Renaixement italià i la seva influència.
61. L’art barroc.
62. Velázquez i Goya en el seu context artístic.
63. Les arts plàstiques de l’impressionisme a l’abstracció.
64. L’arquitectura als segles XIX i XX. El Modernisme.
65. Picasso, Dalí i Miró en el seu context artístic.
66. Interdependències i desequilibris en el món actual. Desenvolupament i subdesenvolupament. Desenvolupament sostenible.
67. Anàlisi de la Constitució Espanyola del 1978.
68. Organització econòmica i món del treball. La inflació, la desocupació i la política monetària.
69. Règims polítics i els seus conflictes interns en el món actual. Principals focus de tensió en les relacions internacionals.
70. Mitjans de comunicació i societat de masses.
71. Revolució cientificotècnica en el segle XX. Implicacions en la societat.
72. Canvi social i moviments alternatius. Feminisme, pacifisme i ecologisme.

 

Part 2. Preparació i defensa de la unitat didàctica

SESSIÓ 1. CONEIXEM LA LEI I LA PROGRAMACIÓ

1. La nova llei LOMLOE: Novetats referents als lleis anteriors. El currículum a les Ciències Socials: canvis i novetats.

2. Què és una Programació Didàctica: Justificació de la seva necessitat. Format i contingut d’una Programació LOMLOE

3. La Unitat didàctica LOMLOE. Principis metodològics de la LOMLOE. Anàlisi dels elements que apareixen com a novetat en relació a una unitat didàctica.

4. Estructura, nom, justificació i temporització. Redacció i justificació de la unitat didàctica i exemples. Distribució temporal. Ritme i organització d’una sessió lectiva a l’Institut.

SESSIÓ 2: PRIORITZEM ALLÒ QUE VOLEM ACONSEGUIR

5. El objectius. Què són els objectius d'etapa? I els objectius específics? Quin rol juguen els objectius a la unitat didàctica?. Objectius de desenvolupament del mil·lenni (agenda 2030).

6. Les competències clau i específiques. Què és el perfil de sortida? Les competències clau i les específiques. Els indicadors i graduació. Com ser competencial. Exemples de tasques competencials.

7. Els sabers. Distinció entre saber i coneixement. Contingut, actitud i metodologia.

SESSIÓ 3: ANALITZEM COM HO FAREM

8. Les situacions d'aprenentatge Què és i què no és una situació d'aprenentatge i classificació de les situacions d'aprenentatge.

9. La seqüència didàctica Elements i fases que integren una seqüència didàctica. Activitats d'ensenyament-aprenentatge, classificació i redacció. Integració de DUA a les activitats de la seqüència didàctica.

10. Metodologia i agrupament. Formes de treballar (treball en grup/individual). Estils d’ensenyament i aprenentatge.

SESSIÓ 4: PENSEM COM HO VALORAREM

11. L’avaluació: tipus, criteris i instruments. Estructura que té un criteri d'avaluació. Selecció dels criteris d'avaluació Relació dels criteris d’avaluació amb elements curriculars. Vinculació d’un criteri d'avaluació amb una activitat. Connexió dels instrument d'avaluació amb les fases de la seqüència didàctica. Instruments que avaluen i instruments que qualifiquen. Tipus d’avaluació (formativa, formadora i qualificadora).

12. Perspectiva de gènere i atenció a la diversitat Què és la perspectiva de gènere? Tipus d'actuacions i tipus de mesures grupal i individuals. 13. Bibliografia, webgrafia i annexos Referències bibliogràfiques i webgrafia Què són els annexos d'una unitat didàctic

Part 1. Preparació del desenvolupament del tema

La primera part del curs es realitzarà en format presencial

Continguts

El curs s’organitza en els blocs temàtics següents:

1. Actualització de continguts de geografia.
2. Actualització de continguts d’història antiga, medieval i moderna.
3. Actualització de continguts d’història contemporània.
4. Actualització de continguts d’història de l’art.

Temari:

1. La concepció de l’espai geogràfic. Corrents actuals del pensament geogràfic.
2. Metodologia del treball geogràfic. Tècniques de treball.
3. La diversitat del medi geogràfic al planeta. La interacció de factors ecogeogràfics.
4. Climes i zones bioclimàtiques. El temps i el clima com a condicionants de les activitats humanes.
5. L’acció humana sobre el medi. Problemàtica actual.
6. La població mundial: models demogràfics i desigualtats espacials.
7. L’espai rural. Activitats agràries: situació i perspectives a Espanya i al món.
8. L’espai i l’activitat industrial. Matèries primeres i fonts d’energia.
9. Les activitats terciàries en les economies desenvolupades.
10. El procés d’urbanització al planeta. Repercussions ambientals i socioeconòmiques.
11. Els països de la Comunitat Europea: aspectes físics, socials i econòmics.
12. La Xina: societat i economia.
13. El Japó i l’àrea del Pacífic: desenvolupament industrial i comercial.
14. L’Àfrica: territori i societats. L’Àfrica mediterrània i l’Àfrica subsahariana: contrastos físics, socioeconòmics i culturals.
15. El Canadà i els Estats Units: aspectes físics i humans.
16. Els països iberoamericans: problemàtica econòmica i social.
17. La península Ibèrica: relleu, clima i vegetació. Diversitat regional de l’Espanya peninsular i insular.
18. L’actual ordenació territorial de l’estat espanyol. Arrels històriques.
19. La població espanyola. Comportament demogràfic. Fenòmens migratoris.
20. El coneixement històric. Temps històric i categories temporals. L’historiador i les fonts. Explicació i comprensió en història.
21. Grans línies d’investigació històrica en els segles XIX i XX.
22. Procés d’hominització i cultura material. L’aportació de l’antropologia històrica.
23. Del neolític a les societats urbanes del Pròxim Orient. Fonts arqueològiques.
24. La península Ibèrica fins a la dominació romana.
25. La civilització grecollatina.
26. Orígens i desenvolupament del feudalisme. L’economia senyorial. Debat historiogràfic.
27. Naixement i expansió de l’islam.
28. Al-Andalus: política, societat i cultura.
29. L’expansió dels regnes cristians a la península Ibèrica.
30. La formació de les monarquies feudals a l’Europa Occidental. L’origen dels estats moderns.
31. Els regnes peninsulars en els segles XIV i XV. Conflictes socials. Diversitat cultural.
32. La cultura renaixentista. Els enfrontaments politicoreligiosos del segle XVI.
33. La monarquia hispànica sota els Àustria: aspectes polítics, econòmics i culturals.
34. Conquesta, colonització i administració de l’Amèrica Hispànica del segle XVI al XVIII.
35. El pensament polític modern: de l’humanisme a la Il·lustració.
36. Creixement econòmic, estructures i mentalitats socials a l’Europa del segle XVIII. Les transformacions polítiques a l’Espanya del segle XVIII.
37. El debat historiogràfic sobre la Revolució Francesa.
38. Revolució Industrial i industrialització.
39. La construcció de l’estat liberal i primers intents democratitzadors a l’Espanya del segle XIX.
40. Transformacions agràries i procés d’industrialització a l’Espanya del segle XIX.
41. Nacionalisme i liberalisme a l’Europa del segle XIX.
42. Imperialisme i expansió colonial. Els conflictes internacionals abans del 1914.
43. Pensament polític i econòmic al segle XIX.
44. El procés d’independència de l’Amèrica Llatina.
45. Les transformacions de l’Extrem Orient del 1886 al 1949.
46. ​​Els estats balcànics al segle XX.
47. La Primera Guerra Mundial i les relacions internacionals en el període d’entreguerres. La crisi del 1929.
48. Feixisme i neofeixisme: caràcters i circumstàncies en què es desenvolupen.
49. Espanya: la Segona República i la Guerra Civil.
50. Les revolucions russes: creació, desenvolupament i crisi de la Unió Soviètica. Repercussions internacionals.
51. Repercussions de la Segona Guerra Mundial. Les relacions internacionals després del 1945. La política de blocs. L’ONU.
52. La descolonització d’Àsia i Àfrica: els problemes del Tercer Món.
53. La dictadura franquista: règim polític, evolució social i econòmica.
54. La construcció de la Comunitat Europea.
55. Teoria i funció de l’art. Anàlisi i interpretació de l’obra d’art.
56. L’art clàssic: Grècia i Roma.
57. L’art romànic.
58. L’art islàmic.
59. L’art gòtic.
60. L’art del Renaixement italià i la seva influència.
61. L’art barroc.
62. Velázquez i Goya en el seu context artístic.
63. Les arts plàstiques de l’impressionisme a l’abstracció.
64. L’arquitectura als segles XIX i XX. El Modernisme.
65. Picasso, Dalí i Miró en el seu context artístic.
66. Interdependències i desequilibris en el món actual. Desenvolupament i subdesenvolupament. Desenvolupament sostenible.
67. Anàlisi de la Constitució Espanyola del 1978.
68. Organització econòmica i món del treball. La inflació, la desocupació i la política monetària.
69. Règims polítics i els seus conflictes interns en el món actual. Principals focus de tensió en les relacions internacionals.
70. Mitjans de comunicació i societat de masses.
71. Revolució cientificotècnica en el segle XX. Implicacions en la societat.
72. Canvi social i moviments alternatius. Feminisme, pacifisme i ecologisme.

 

 Part 2. Preparació i defensa de la unitat didàctica

Objectius:

  • Saber quin són els elements bàsics d'una programació didàctica en relació amb les unitats didàctiques.
  • Conèixer l'estructura i els elements nous del currículum d'educació bàsica a Catalunya.
  • Aprendre a elaborar una unitat didàctica LOMLOE.

Contingut: 

SESSIÓ 1. CONEIXEM LA LEI I LA PROGRAMACIÓ

1. La nova llei LOMLOE: Novetats referents als lleis anteriors. El currículum a les Ciències Socials: canvis i novetats.

2. Què és una Programació Didàctica: Justificació de la seva necessitat. Format i contingut d’una Programació LOMLOE

3. La Unitat didàctica LOMLOE. Principis metodològics de la LOMLOE. Anàlisi dels elements que apareixen com a novetat en relació a una unitat didàctica.

4. Estructura, nom, justificació i temporització. Redacció i justificació de la unitat didàctica i exemples. Distribució temporal. Ritme i organització d’una sessió lectiva a l’Institut.

SESSIÓ 2: PRIORITZEM ALLÒ QUE VOLEM ACONSEGUIR

5. El objectius. Què són els objectius d'etapa? I els objectius específics? Quin rol juguen els objectius a la unitat didàctica?. Objectius de desenvolupament del mil·lenni (agenda 2030).

6. Les competències clau i específiques. Què és el perfil de sortida? Les competències clau i les específiques. Els indicadors i graduació. Com ser competencial. Exemples de tasques competencials.

7. Els sabers. Distinció entre saber i coneixement. Contingut, actitud i metodologia.

SESSIÓ 3: ANALITZEM COM HO FAREM

8. Les situacions d'aprenentatge Què és i què no és una situació d'aprenentatge i classificació de les situacions d'aprenentatge.

9. La seqüència didàctica Elements i fases que integren una seqüència didàctica. Activitats d'ensenyament-aprenentatge, classificació i redacció. Integració de DUA a les activitats de la seqüència didàctica.

10. Metodologia i agrupament. Formes de treballar (treball en grup/individual). Estils d’ensenyament i aprenentatge.

SESSIÓ 4: PENSEM COM HO VALORAREM

11. L’avaluació: tipus, criteris i instruments. Estructura que té un criteri d'avaluació. Selecció dels criteris d'avaluació Relació dels criteris d’avaluació amb elements curriculars. Vinculació d’un criteri d'avaluació amb una activitat. Connexió dels instrument d'avaluació amb les fases de la seqüència didàctica. Instruments que avaluen i instruments que qualifiquen. Tipus d’avaluació (formativa, formadora i qualificadora).

12. Perspectiva de gènere i atenció a la diversitat Què és la perspectiva de gènere? Tipus d'actuacions i tipus de mesures grupal i individuals. 13. Bibliografia, webgrafia i annexos Referències bibliogràfiques i webgrafia Què són els annexos d'una unitat didàctic

 

Frederic Chordà Riollo

Catedràtic de Geografia i Història. Doctor en Filosofia i Lletres (Secció d'Història de l'Art). Visiting Scholar de l'ACCAD (Ohio State University). Formador de cursos de didàctica de la història de l'art. Coordinador de grups de recerca d'educació artística. Publicacions d'història, història de l'art i la seva didàctica (http://www.xtec.cat/~fchorda/).

Felipe de Vicente Alguero

Doctor en Historia y licenciado en Filosofía. Catedrático emérito de Geografía e Historia. Ha sido profesor universitario de Historia Económica. Como historiador ha publicado ensayos sobre el liberalismo español. Ha coordinado la publicación de diversos libros editados por el Ministerio de Educación. Es consejero titular del Consejo Escolar del Estado por el grupo de personalidades de reconocido prestigio.

Jordi Hinojosa Beatobe

Jaume Pinyol Balasch

Catedràtic de Geografia i Història per oposició lliure. Actiu en intercanvis escolars amb centres de secundària de Baviera. Com a jubilat em dedico a la recuperació i difusió en concerts i CD de la música barroca de l'arxiu de la catedral de Girona.

Josep M. Sánchez Carratalà

Part 1

Les sessions es faran dissabte al matí, de 10 a 14 h:

  • Història de l’Art: 15 d’octubre – 12 de novembre 
  • Geografia i Història Antiga: 19 de novembre – 14 de gener 
  • Història Medieval i Moderna: 21 de gener – 4 de febrer
  • Història Contemporània: 11 de febrer – 4 de març.

Part 2 (programació i unitat didàctica)

Les sessions es faran dissabte al matí, de 10 a 14 h:

  • De l'11 de març a l'1 d'abril de 2023

 

Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

Rambla de Catalunya, 8 pral., Barcelona - 08007
Adreça electrònica: info@cdl.cat
Telèfon: + (34) 933 170 428