US2503 - El cinema, les arts i el pensament: actualització de les poètiques del realisme

Centrarem la nostra reflexió en les diverses formulacions sobre el realisme de les imatges. Les poètiques del realisme s'abordaran des de les propostes de la modernitat cinematogràfica, desenvolupada a Europa després de la Segona Guerra Mundial, i prolongada a la industria de Hollywood al llarg de la dècada 1970-1980.

Les noves poètiques del realisme es formulen des de criteris diferenciats del model fonamentat en l'oposició realitat-ficció i forma-contingut. Comentarem aquestes noves poètiques des del cinema recent com Pacification, Fallen Leaves, Drive my Car, Anatomia de una caída o Trenque Lauquen, entre d’altres. Valorarem la novetat de les seves propostes en relació amb els cineastes de períodes anteriors que hagin pogut tenir un paper significatiu en l’evolució del cinema.

La finalitat del curs no és establir unes línies de filiacions tancades, sinó llegir de nou determinats films, innovadors en el seu moment i posteriorment convertits en clàssics. Entre aquests “clàssics contemporanis” trobarem cineastes de diverses procedències com Jean Epstein, Dziga Vertov, Orson Welles, Dreyer o Jean Renoir, que han estat molt rellevants per als cineastes de la modernitat, i per a les generacions posteriors que han desenvolupat els seus principis estètics, com Kubrick, David Lynch o Bela Tar, per citar alguns noms.

La revisió d’aquests clàssics contemporanis ens permetrà desplaçar-nos dels llocs comuns establerts per la crítica i la industria, que moltes vegades ens impedeixen detectar la "novetat” de les imatges.